MEG i MOG

MEG i MOG són els herois d'una sèrie de llibres infantils escrits per Helen Nicoll i il · lustrada per Jan Pienkowski.  Publicat per primera vegada en la dècada de 1970, els llibres són sobre Meg, una bruixa els encanteris sempre semblen anar malament, la seva MOG gat ratllat, i el seu amic Owl.

També es va fer en una animada preescolar sèrie basada en els llibres. 52 minuts cinc episodis van ser produïts per Absolutely Productions i transmès per primera vegada en CITV al Regne Unit el 2003, Pop Tiny. Va ser produït per Carl Gorham i la sèrie va ser dirigida per Roger Mainwood, i va comptar amb les veus d'Alan Bennett com mussol, Fay Ripley com Meg i Phil Cornwell com MOG.

Una obra de teatre reeixit també va córrer a Londres a la dècada de 1980 protagonitzada per Maureen Lipman com Meg.

 http://www.youtube.com/watch?v=DAaIMaQRwZM&list=PL352014DB0C787223   41 videos

http://www.youtube.com/watch?v=hPsZLGnLnxY   Episodi 1º

http://www.youtube.com/watch?v=vC5zc90LnIw    Episodi 2º

el parc humà

Què tal un llibre armat de textos suscitats a la llum d'una trobada amb imatges on els llibres poblen el parc humà? i què tal si et demanessin parlar d'aquestes imatges que prendré prestades del llibre que acabo de llegir i que va ser, en el seu moment, l'oportunitat de gent com R. Walser, J. Marías, Tabucci, Hoeg, Pamuk, H. Müller, A. Oz, entre d'altres, per parlar del que podia suggerir la imatge que els va arribar per correu?

Com si escollim una de les que proposa Buchholz, la que més ens agradi i ens fem un conte per als que llegim aquest bloc i, de passada ens anem assabentant del que sentim quan estem davant tot llibre o enmig de molts en el seu infinita conversa?

El llibre em va encantar. Els seus textos, de manera dispar de les personalitats, no constitueixen o obliguen lectura de tapa a tapa; més bé pot ser l'oportunitat d'intimar sobre una imatge i potser, amb bon vent, llançar-nos a l'aposta de pensar aquestes empremtes somni llibresca nosaltres també. En fi que aquí van els somnis de paper de Buchholz hi ha veure qui es suma amb un record, un poema, una carta, una anotació, una diatriba, qualsevol paper per seguir viatjant ...

Ahora, cuando he contemplado mi ausencia, sobrevolando y alejándome, como globo errante, de todo aquello que fui, de todo aquello que creía -o quizá sabía- lo más hondo y verdadero de mi vida.

Ahora, ahí está una silla sin nadie, apoyada en el borde de una mesa sin mi. Es el gesto de una infinita desolación, de un espacio vaciado de su contenido natural, como ese vaso boca abajo, negándose a recibir, a contener, a calmar una sed.
Recuerdo una máquina enfundada, el silencio ocupando el lugar de las palabras. Lo recuerdo muy bien; era el día en que contemplé mi ausencia. Lo sé ahora, porque he regresado, ahora, cuando lenta y minuciosamente he ido restituyendo a su lugar lo que creí perdido. Objetos, muebles, y ese vaso, ahora boca arriba, esperando llenarse de sed viva y estremecida. Ahoracontemplo lo que fue, ante mis ojos, mipropia ausencia.

Ana María Matute

Ser gran es genial

Fa poc va ser el meu cumpleanys vaig fer 8 anys es divertit ser gran .

Les coes que pots fer son genials.Els grans diuen que ser gran no els hi agrada perque de seguida es fan vells però als petits els  hi encanta de fet a qui més al meu germa.Al meu germa li encanta perque de fet al 10 de 

aquest mes fara 4 anys i esta molt content.Aqui sacava aixo companys o amics  Adeeeeeeeeeeeeu.     

oktapodi

.


En 2:27 minuts aneu a veure un curt animat que podríem englobar dins el gènere de cinema infantil, que ha rebut nombrosos premis i que és tot tendresa i diversió.

Al llarg d'aquests 2 minuts i mig ens narren la història de dos pops enamorats que un dia són separats. A partir d'aquí comença tota una aventura pels carrers de l'illa de Santorini a Grècia per intentar tornar a estar de nou junts ... No us ho perdeu, val la pena veure-ho! ..


http://www.dalealplay.com/informaciondecontenido.php?con=426524

Sant Jordi 2012

Sant Jordi 2012

No és festiu, però és festa. El dia de Sant Jordi és un dia especial a Catalunya i prova d'això és l'ambient que es viu als carrers i places de tots els racons del país: ambient de concòrdia i ambient de lectura. Perquè Sant Jordi és l'amor entre els que es regalen roses i l'amor cap als llibres. La d'enguany, és una diada visiblement viscuda arreu perquè cau en dia feiner i fora de la Setmana Santa. Jo aniré a la escola. Espero que em regalin una rosa.

claustre catedral de barcelona.

Roses que ens regala la iaia.

de càmping !!!

Quan arriba Setmana Santa ja comencem a anar de càmping amb els meus avis, i aquest any, com l'anterior, hem anat a Tarragona, a un poble molt bonic que es diu Roda de Barà. Allà mateix hi ha el càmping. M'agrada molt perquè hi ha de tot, 

piscina gran i petita

jocs

encara que aquest any com ha plogut no m'he pogut ficar-me a la piscina i tirar-me pel tobogan que tant m'agrada. Però bé, les estones que no plovia sortíem amb el meu germà i la meva cosina a jugar. 

A les tardes anàvem a passejar amb els meus avis. Quan plovia entrava a la caravana i jugàvem a qualsevol cossa amb els avis, o  llegia un llibre que em van donar els  meus altres avis. 

Ho feia  al costat de la finestra i mirat com plovia. El llibre és del "Vaixell de vapor" ells ja  saben  que m'agrada molt.
Us desitjo que vosaltres també ho hagueu passat bé.

Ah! Quan anem a passejar veiem el Arc de Barà. Al meu avi Josep no hi és aquí. S'ha quedat a casa amb la meva àvia. Ell m’explica coses del L'Arc de Berà (al que incorrectament s'hi refereix com a Arc de Barà) és un arc de triomf   situat a uns 20km al nord de la ciutat de  Tarragona prop de Roda de Barà.  L'arc es troba situat sobre el traçat del que fou la  via Augusta, actualment sobre la carretera nacional 340

des de  una banda 

i des de l'altre

El seu nom derivaria del comte Berà. La construcció data de l'època de l'emperador August, vers l'any 13 aC. En aquells tems aquí vivien els romans. Era una civilització molt important.  Se suposa que fou dedicat a August o al seu geni i que serví per marcar els límits territorials que depenien de Tàrraco. Que ara és diu Tarragona.

Adeu a tots!

The Fantastic FlyingBooks of Mr Morris Lessmore

 

Aquesta vegada m'he trobat aquest curtmetratge animat que he vist aquesta tarda. Es tracta de "The Fantastic FlyingBooks of Mr Morris Lessmore", nominat als Oscar 2012 com millor curt de ficció, dirigit per William Joyce i Brandon Oldenburg.

La història del curt tracta sobre gent que dedica les seves vides als llibres i sobre llibres que els retornen el favor. I està inspirat a parts iguals en l'huracà Katrina, Buster Keaton, El Mag d'Oz i l'amor pels llibres.

"http://www.youtube.com/embed/Adzywe9xeIU?fs=1"

 

dilla

Dilla és un armadillo que viu tranquil en el seu món silvestre fins que un caçador apareix en escena i el persegueix .per tot el bosc.

Dilla és un curtmetratge de Mike Klim, Stanley Moore, Dominic Pallotta, Mikey Sauls, amb música de Andy Brick i interpretada ni més ni menys que per l'Orquestra Filharmònica de Praga.

  clic  
http://www.youtube.com/embed/n94sL_HEgZo?fs=1"

el joc de l' endoll

instruccions
mou amb el ratoli l'endoll i salta fent un clic
joc

quan nosaltres érem petits i dèiem frases

Quin cop t’has donat princesa! , on et fa mal?..

És igual, és igual!, com està el Picarol?   

Hola! quina sorpresa, tenim aquí a la Mireia!
que em dones un petó?
Tieta, i la sorpresa?

Canastos! No ho faré més que això és molt “parillós” !!!!

Para, para Mireia, que ja no puc més!!

Si pots més, si pots més....

MIREIA

Avi, avi! Baixa això, que no sento el que llegeixo 

Avi avi Encara que siguis el sorrito petit, ten vas a dormir al sofà!

Avi avi Aquets llapis blau, pinta vermell.!!??

ROGER: Roger, perquè plores al llit.?

Ploro perquè no puc plorar!

ARUNA: Pintà, pintà!!!!

ARUNA: Tati, Tati, Tati....

A dalt d’un pal molt alt hi ha un ninot del anunci  Michelín. La Mireia diu: Vaja , vaja,  animal, no veus que pots prendre mal!!

Susi, em post donar un altre targeta?. És que aquesta ja està plena!

ROGER : Quan sigui gran tocaré la trompeta; la trompeta i les campanes. I si no .. les campanes

 Aruna, bufa!

. Fu!

Roger:  Abuelito, ahir  la nit vaig matar una mosca.

Amb que la vas matar?

-Amb un matadò . I la mama i la tata l’hi van picar. Pobre mosca!

Abuelito, mira que tinc!

Que és això?

Un tomàquet verd!

No Roger, això és una poma.

Bueno, una poma...però verda!

Roger

A caiut!!

Aruna

Abuelito, portem la gorra vermella que tinc que jugar amb el gosset

Roger

Mireia. Hola Roger vols venir amb la mama el papa i la tata? No! Però si no vols  venir que fem? No per que soc el lobo! I la segona vegada em diu : lo voy a llevar a ese castillo.

Aruna

 tana(sargantana)

amunttt!!

Aruna

[Avi josep]

- L'avi n'ho està!!

[Aruna]

Si que està!!!

[Iaia]

L'avi no fa res!!

[Aruna]

Si m'hà fa res!!

Si m'hà fa res!!

-Avi, i la tati ?

-Al camping, Aruna.

-I com  fa nonos

Aruna, al estiu

-Iaia, m’he està surtin barba com un pirata!

Iaia, estic fen la ruta del pirata amb el papi!!.

Avi, avi. Soc un pirata!!.

-Aruna, de pirata??

I Tens un ull tapat?

Pi-pi-pit  (Telèfon)

la papallona i el cuc

.Hola amics, em dic Anna, Sóc un cuc de seda, i aquesta és la foto del dia del meu naixement, el meu nom científic és Bombyx mori sóc un insecte lepidòpter

Com podeu veure sóc un cuc de seda negre,diminut i peludet, portava gairebé un any tancat en el meu ou, des de  que la meva mare, una preciosa papallona blanca, em va deixa r enganxat en el tros de llençol en què he passat tot l'hivern.
¡He passat mesos sense menjar!
Tinc molta gana, el meu primer àpat és la closca del meu ou, és molt rica i nutritiva, me l'he hagut de menjar per poder sortir, encara que només m'he menjat la del foradet per on he sortit.
Som moltíssim germanets i germanetes.

Ara sóc un cuc de seda petita, estic en la meva primera edat i només puc menjar les fulles tendres de morera, les fulles de l'arbre de les mores, però quan estigui en la meva quarta edat, menjaré tot tipus de fulles de morera, la meva gana serà insaciable.

  

Serè un còmode capoll de seda blanc, que fem tots nosaltres, els fem de diferents tons de groc, taronja i blancs,dins d'ells vam realitzar una metamorfosi durant els 22 dies de nostre sisena  edat, després   apareixerem com una  Papallona!. 

  

Papallones del bosc

margarita

Nosaltres dues avui us convidem a una sessió de  cinema. Aquesta vegada amb un curtmetratge, "Margarita", que ha estat nominat als Goya 2010 en la categoria de "millor curt d'animació".


Està basat en el poema de Rubén Darío,"Margarita está linda la mar", i en ell es narren les peripècies d'una princesa que vol capturar una estrella.

Els seus creadors han volgut reflectir la valentia,la necessitat de perseguir els somnis, d'assolir els objectius, de superar les dificultats.


Magnífiques ensenyaments, per cert. Com diu el seu director, Alex Cervantes, el curt metratge està dedicat "a tots aquells que reuneixen valor i surten a la recerca de la seva pròpia estrella".


Gaudiu de la sessió perquè el curt és una bellesa. La música també excel·lent

Fitxa tècnica:
Director: Alex Cervantes
hampa Studio
Durada: 14 minuts

MARGARITA from HAMPA STUDIO on Vimeo.

Poema de Ruben Dario
Margarita está linda la mar, 
y el viento, 
lleva esencia sutil de azahar; 
yo siento 
en el alma una alondra cantar; 
tu acento: 
Margarita, te voy a contar 
un cuento: 

Esto era un rey que tenía 
un palacio de diamantes, 
una tienda hecha de día 
y un rebaño de elefantes, 
un kiosko de malaquita, 
un gran manto de tisú, 
y una gentil princesita, 
tan bonita, 
Margarita, 
tan bonita, como tú. 

Una tarde, la princesa 
vio una estrella aparecer; 
la princesa era traviesa 
y la quiso ir a coger. 

La quería para hacerla 
decorar un prendedor, 
con un verso y una perla 
y una pluma y una flor. 

Las princesas primorosas 
se parecen mucho a ti: 
cortan lirios, cortan rosas, 
cortan astros. Son así. 

Pues se fue la niña bella, 
bajo el cielo y sobre el mar, 
a cortar la blanca estrella 
que la hacía suspirar. 

Y siguió camino arriba, 
por la luna y más allá; 
más lo malo es que ella iba 
sin permiso de papá. 

Cuando estuvo ya de vuelta 
de los parques del Señor, 
se miraba toda envuelta 
en un dulce resplandor. 

Y el rey dijo: «¿Qué te has hecho? 
te he buscado y no te hallé; 
y ¿qué tienes en el pecho 
que encendido se te ve?». 

La princesa no mentía. 
Y así, dijo la verdad: 
«Fui a cortar la estrella mía 
a la azul inmensidad». 

Y el rey clama: «¿No te he dicho 
que el azul no hay que cortar?. 
¡Qué locura!, ¡Qué capricho!... 
El Señor se va a enojar». 

Y ella dice: «No hubo intento; 
yo me fui no sé por qué. 
Por las olas por el viento 
fui a la estrella y la corté». 

Y el papá dice enojado: 
«Un castigo has de tener: 
vuelve al cielo y lo robado 
vas ahora a devolver». 

La princesa se entristece 
por su dulce flor de luz, 
cuando entonces aparece 
sonriendo el Buen Jesús. 

Y así dice: «En mis campiñas 
esa rosa le ofrecí; 
son mis flores de las niñas 
que al soñar piensan en mí». 

Viste el rey pompas brillantes, 
y luego hace desfilar 
cuatrocientos elefantes 
a la orilla de la mar. 

La princesita está bella, 
pues ya tiene el prendedor 
en que lucen, con la estrella, 
verso, perla, pluma y flor. 

* * *