Nosaltres dues avui us convidem a una sessió de cinema. Aquesta vegada amb un curtmetratge, "Margarita", que ha estat nominat als Goya 2010 en la categoria de "millor curt d'animació".
Està basat en el poema de Rubén Darío,"Margarita está linda la mar", i en ell es narren les peripècies d'una princesa que vol capturar una estrella.
Els seus creadors han volgut reflectir la valentia,la necessitat de perseguir els somnis, d'assolir els objectius, de superar les dificultats.
Magnífiques ensenyaments, per cert. Com diu el seu director, Alex Cervantes, el curt metratge està dedicat "a tots aquells que reuneixen valor i surten a la recerca de la seva pròpia estrella".
Gaudiu de la sessió perquè el curt és una bellesa. La música també excel·lent
Fitxa tècnica:
Director: Alex Cervantes
hampa Studio
Durada: 14 minuts
Està basat en el poema de Rubén Darío,"Margarita está linda la mar", i en ell es narren les peripècies d'una princesa que vol capturar una estrella.
Els seus creadors han volgut reflectir la valentia,la necessitat de perseguir els somnis, d'assolir els objectius, de superar les dificultats.
Magnífiques ensenyaments, per cert. Com diu el seu director, Alex Cervantes, el curt metratge està dedicat "a tots aquells que reuneixen valor i surten a la recerca de la seva pròpia estrella".
Gaudiu de la sessió perquè el curt és una bellesa. La música també excel·lent
Fitxa tècnica:
Director: Alex Cervantes
hampa Studio
Durada: 14 minuts
MARGARITA from HAMPA STUDIO on Vimeo.
Poema de Ruben Dario
Margarita está linda la mar,
y el viento,
lleva esencia sutil de azahar;
yo siento
en el alma una alondra cantar;
tu acento:
Margarita, te voy a contar
un cuento:
Esto era un rey que tenía
un palacio de diamantes,
una tienda hecha de día
y un rebaño de elefantes,
un kiosko de malaquita,
un gran manto de tisú,
y una gentil princesita,
tan bonita,
Margarita,
tan bonita, como tú.
Una tarde, la princesa
vio una estrella aparecer;
la princesa era traviesa
y la quiso ir a coger.
La quería para hacerla
decorar un prendedor,
con un verso y una perla
y una pluma y una flor.
Las princesas primorosas
se parecen mucho a ti:
cortan lirios, cortan rosas,
cortan astros. Son así.
Pues se fue la niña bella,
bajo el cielo y sobre el mar,
a cortar la blanca estrella
que la hacía suspirar.
Y siguió camino arriba,
por la luna y más allá;
más lo malo es que ella iba
sin permiso de papá.
Cuando estuvo ya de vuelta
de los parques del Señor,
se miraba toda envuelta
en un dulce resplandor.
Y el rey dijo: «¿Qué te has hecho?
te he buscado y no te hallé;
y ¿qué tienes en el pecho
que encendido se te ve?».
La princesa no mentía.
Y así, dijo la verdad:
«Fui a cortar la estrella mía
a la azul inmensidad».
Y el rey clama: «¿No te he dicho
que el azul no hay que cortar?.
¡Qué locura!, ¡Qué capricho!...
El Señor se va a enojar».
Y ella dice: «No hubo intento;
yo me fui no sé por qué.
Por las olas por el viento
fui a la estrella y la corté».
Y el papá dice enojado:
«Un castigo has de tener:
vuelve al cielo y lo robado
vas ahora a devolver».
La princesa se entristece
por su dulce flor de luz,
cuando entonces aparece
sonriendo el Buen Jesús.
Y así dice: «En mis campiñas
esa rosa le ofrecí;
son mis flores de las niñas
que al soñar piensan en mí».
Viste el rey pompas brillantes,
y luego hace desfilar
cuatrocientos elefantes
a la orilla de la mar.
La princesita está bella,
pues ya tiene el prendedor
en que lucen, con la estrella,
verso, perla, pluma y flor.
* * *
Aquets caparró infantil volent assolir els seus somnis ens dóna tot un exemple del que és la tenacitat i les ganes de fer realitat una il•lusió.
ResponEliminaEl vídeo és preciós
un petó