Quan arriba Setmana Santa ja comencem a anar
de càmping amb els meus avis, i aquest any, com l'anterior, hem anat
a Tarragona, a un poble molt bonic que es diu Roda de
Barà. Allà mateix hi ha el càmping. M'agrada molt perquè hi
ha de tot,
|
piscina gran i petita |
|
jocs |
encara que aquest any com ha plogut no m'he pogut ficar-me a
la piscina i tirar-me pel tobogan que tant m'agrada. Però
bé, les estones que no plovia sortíem amb el meu germà i
la meva cosina a jugar.
A les tardes anàvem a passejar amb
els meus avis. Quan plovia entrava a la caravana i jugàvem
a qualsevol cossa amb els avis, o llegia un llibre que em van donar els
meus altres avis.
Ho feia al costat de la finestra i mirat com plovia. El
llibre és del "Vaixell de vapor" ells ja saben que
m'agrada molt.
Us desitjo que vosaltres també ho hagueu passat bé.
Ah! Quan anem a passejar veiem el
Arc de Barà. Al meu avi Josep no hi és aquí.
S'ha quedat a casa amb la meva àvia. Ell m’explica coses del L'Arc de Berà (al que incorrectament s'hi
refereix com a Arc de Barà) és un arc de triomf situat a uns 20km
al nord de la ciutat de Tarragona prop de Roda de Barà. L'arc es
troba situat sobre el traçat del que fou la via Augusta, actualment sobre
la carretera nacional 340
|
des de una banda |
|
i des de l'altre |
El seu nom derivaria del comte Berà. La construcció data de
l'època de l'emperador August, vers l'any 13 aC. En aquells tems aquí vivien
els romans. Era una civilització molt important. Se suposa que fou dedicat a August o al seu
geni i que serví per marcar els límits territorials que depenien de Tàrraco. Que
ara és diu Tarragona.
Adeu a
tots!