dimecres, 30 de gener del 2013

MEG i MOG




MEG i MOG són els herois d'una sèrie de llibres infantils escrits per Helen Nicoll i il · lustrada per Jan Pienkowski.  Publicat per primera vegada en la dècada de 1970, els llibres són sobre Meg, una bruixa els encanteris sempre semblen anar malament, la seva MOG gat ratllat, i el seu amic Owl.
També es va fer en una animada preescolar sèrie basada en els llibres. 52 minuts cinc episodis van ser produïts per Absolutely Productions i transmès per primera vegada en CITV al Regne Unit el 2003, Pop Tiny. Va ser produït per Carl Gorham i la sèrie va ser dirigida per Roger Mainwood, i va comptar amb les veus d'Alan Bennett com mussol, Fay Ripley com Meg i Phil Cornwell com MOG.
Una obra de teatre reeixit també va córrer a Londres a la dècada de 1980 protagonitzada per Maureen Lipman com Meg.
 http://www.youtube.com/watch?v=DAaIMaQRwZM&list=PL352014DB0C787223   41 videos

http://www.youtube.com/watch?v=hPsZLGnLnxY   Episodi 1º

http://www.youtube.com/watch?v=vC5zc90LnIw    Episodi 2º

el parc humà




Què tal un llibre armat de textos suscitats a la llum d'una trobada amb imatges on els llibres poblen el parc humà? i què tal si et demanessin parlar d'aquestes imatges que prendré prestades del llibre que acabo de llegir i que va ser, en el seu moment, l'oportunitat de gent com R. Walser, J. Marías, Tabucci, Hoeg, Pamuk, H. Müller, A. Oz, entre d'altres, per parlar del que podia suggerir la imatge que els va arribar per correu?
Com si escollim una de les que proposa Buchholz, la que més ens agradi i ens fem un conte per als que llegim aquest bloc i, de passada ens anem assabentant del que sentim quan estem davant tot llibre o enmig de molts en el seu infinita conversa?
El llibre em va encantar. Els seus textos, de manera dispar de les personalitats, no constitueixen o obliguen lectura de tapa a tapa; més bé pot ser l'oportunitat d'intimar sobre una imatge i potser, amb bon vent, llançar-nos a l'aposta de pensar aquestes empremtes somni llibresca nosaltres també. En fi que aquí van els somnis de paper de Buchholz hi ha veure qui es suma amb un record, un poema, una carta, una anotació, una diatriba, qualsevol paper per seguir viatjant ...

Ahora, cuando he contemplado mi ausencia, sobrevolando y alejándome, como globo errante, de todo aquello que fui, de todo aquello que creía -o quizá sabía- lo más hondo y verdadero de mi vida.
Ahora, ahí está una silla sin nadie, apoyada en el borde de una mesa sin mi. Es el gesto de una infinita desolación, de un espacio vaciado de su contenido natural, como ese vaso boca abajo, negándose a recibir, a contener, a calmar una sed.
Recuerdo una máquina enfundada, el silencio ocupando el lugar de las palabras. Lo recuerdo muy bien; era el día en que contemplé mi ausencia. Lo sé ahora, porque he regresado, ahora, cuando lenta y minuciosamente he ido restituyendo a su lugar lo que creí perdido. Objetos, muebles, y ese vaso, ahora boca arriba, esperando llenarse de sed viva y estremecida. Ahoracontemplo lo que fue, ante mis ojos, mipropia ausencia.

Ana María Matute



dimecres, 2 de gener del 2013

Ser gran es genial



Fa poc va ser el meu cumpleanys vaig fer 8 anys es divertit ser gran .
Les coes que pots fer son genials.Els grans diuen que ser gran no els hi agrada perque de seguida es fan vells però als petits els  hi encanta de fet a qui més al meu germa.Al meu germa li encanta perque de fet al 10 de 
aquest mes fara 4 anys i esta molt content.Aqui sacava aixo companys o amics  Adeeeeeeeeeeeeu.